Postals d’Anada i tornada 1 Sant Antoni

Postals d’anada i tornada
1. Barcino – Sant Antoni – August – Roma


Barcelona encara guarda sorpreses sota els seus carrers moderns. Després de set anys d’excavacions arqueològiques al mercat de Sant Antoni, se n’han donat a conèixer els resultats. Tota l’àrea del mercat està envoltada de tanques i la remodelació no ha acabat, però al mig s’hi alça imponent l’edifici de ferro, obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias (1882), que es va construir per tal de dotar d’un centre de proveïment aquesta zona que unia el Raval i l’Eixample. Formava part del pla Cerdà i d’aquelles intervencions del segle XIX que van marcar profundament la fesomia de la ciutat. Els mercats de ferro tenen a Barcelona diversos exemples, tots notables i de gran interès artístic.
Però a l’antic portal de Sant Antoni, anteriorment hi havia hagut altres estructures, i avui aquest passat es pot documentar i estudiar amb més precisió. A banda de trobar un tram de l’antiga carretera de Madrid -que havia estat en funcionament fins al 1871 i que permetia sortir de la ciutat des del carrer de Sant Antoni després de l’enderroc de les muralles el 1854-, s’hi ha localitzat el baluard de Sant Antoni. El baluard i el seu sistema defensiu daten del 1644, i es construïren en plena Guerra dels Segadors per tal de defensar la ciutat de les tropes castellanes juntament amb d’altres baluards com el de Santa Madrona com a culminació de les reformes del tercer recinte emmurallat.
La ciutat del segle XVII aprofitava sovint estructures anteriors, i part del tramat urbà s’alçava damunt de l’antiga Barcino. Efectivament, a Sant Antoni també hi ha aparegut un fragment de la Via Augusta, que connectava les ciutats litorals de Blandea (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino, i de la qual les vies de comunicació actuals (com la N-340) encara són hereves. Els arqueòlegs destaquen la importància d’aquest tram tan ben conservat a Sant Antoni, un fet insòlit que, segons sembla, ha estat possible perquè una gran rierada que tingué lloc al segle II d.C. va cobrir-lo i el camí fou traslladat uns metres més cap al sud. També hi han aparegut restes dels mausoleus que es construïren als laterals de la via, estructures funeràries de les famílies de Barcino que es feien enterrar als costats dels camins i fora de les ciutats per motius d’higiene. Les petites peces d’aixovar d’ivori o os, o els ungüentaris de vidre, així com una escultura d’un cap de noi adolescent, documenten també els costums i els rituals dels habitants de Barcino. A més, els especialistes remarquen l’excepcionalitat de la troballa que ha permès de conèixer amb més certesa l’ordenació de l’antiga urbs romana, la centuriació de Barcino, una quadrícula que seguia la retícula urbana de la ciutat. Barcino havia estat fundada per August cap a l’any 10 a.C, com una colònia amb un centre administratiu i cultural que gestionava un territori força ampli, i de la qual queden diverses traces com el temple d’August, amb aquelles suggestives columnes conservades dins de la seu del Centre Excursionista de Catalunya, i que al segle XI es coneixien com “el Miraculum”.
Les fundacions romanes en territori català, amb Tarraco com a centre, sorgiren en part gràcies a la instauració de l’imperi i la pacificació d’Hispània en temps d’August, l’emperador que va succeir Juli Cèsar i del qual enguany es commemoren els dos mil anys de la seva mort. A Roma, des de la tardor passada, s’hi han celebrat simposis, trobades científiques, però també un espectacle virtual al Fòrum d’August i una gran exposició a les Scuderie del Quirinale per tal de recordar aquesta figura carismàtica i cabdal de la història del món romà. Un món del qual nosaltres també som hereus i que deixà unes empremtes que encara avui reapareixen i perviuen, per bé que difícils de resseguir en una ciutat viva i en transformació constant. És un plaer i un luxe viure en ciutats i llocs on la història és arreu, on les pedres s’apilonen en estrats que acumulen segles de vida, i on les formes artístiques d’ahir ressorgeixen per ajudar-nos a explicar qui fórem i qui som avui.


Text & Foto: © Cristina Fontcuberta i Famadas
Trad ita: Nicoletta De Boni
©CapGazette Jul 2014
Cartoline d'andata e ritorno
1. Barcino – Sant Antoni – Augusto – Roma


Barcellona ci nasconde ancora delle sorprese sotto le sue moderne vie. Dopo sette anni di scavi archeologici al Mercat de Sant Antoni, ora si conoscono i risultati dei lavori. Oggi tutta l’area del mercato è circondata da protezioni e la ristrutturazione non è ancora terminata, ma nel mezzo si erge, sempre imponente, l’edificio in ferro dell’architetto Antoni Rovira i Trias (1882), costruito allo scopo di fornire un centro di provviste a questa zona che unisce il quartiere del Raval a quello dell’Eixample. Il progetto faceva parte del piano urbanistico Cerdà e di quegli interventi del XIXº secolo che riscrissero la fisionomia della città. I mercati in ferro battuto vantano nella città di Barcellona diversi esemplari, tutti meritevoli di attenzione e di grande interesse artistico. In realtà, nella zona dell’antica porta di Sant Antoni, già in tempi più lontani erano state costruite altre infrastrutture la cui storia oggi può essere documentata e studiata con precisione. Ritornando agli scavi, oltre al ritrovamento di una parte dell’antico cammino di Madrid che venne usato fino al 1871 e che dopo la demilizione delle mura nel 1854 permetteva di uscire dalla città passando per la strada di Sant Antoni, è stato rinvenuto l’antico baluardo di Sant Antoni. Il baluardo e tutto il sistema difensivo risalgono al 1644 e la loro costruzione avvenne in piena guerra separatista dalla Castiglia, la Guerra dels Segadors (Guerra dei Mietitori), per difendere la città dalle truppe castigliane, così come successe per altri baluardi di Barcellona, per esempio quello di Santa Madrona. Fu così che, baluardo dopo baluardo, sorse la terza cinta muraria della città di Barcellona. Il nucleo urbano di quella città del secolo XVIIº si ergeva in gran parte sopra l’antica Barcino, e infatti, anche a Sant Antoni, è venuta alla luce una parte dell’antica Via Augusta, la strada che collegava le città del litorale come Blandea (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) a Barcellona e le cui eredi sono ancor oggi importanti vie di comunicazione, come per esempio la N-340. Gli archeologi sottolineano l’importanza di questo ritrovamento, perché è un fatto piuttosto insolito ritrovare in condizioni di conservazione così buone resti di quell’antica via; ciò si spiegherebbe con l’ipotesi che un’innondazione nel corso del IIº d.C. abbia portato a spostare quell’orginario cammino qualche metro più a sud. Durante gli scavi sono emersi anche resti di mausolei eretti sui bordi della via, strutture funerarie delle famiglie di Barcino i cui membri, per questioni igieniche, trovavano sepoltura fuori città proprio lungo le strade. I piccoli pezzi di vasellame in avorio o osso, o le boccette per unguenti in vetro, forniscono informazioni anche sui rituali degli abitanti di Barcino, così come succede per la scultura di una testa di un ragazzo adolescente. Gli esperti risaltano l’eccezionalità di tale scoperta, dato che tutti questi resti ci consentono di conoscere con più certezza quale fosse l’ordinamento dell’antica urbs romana, la centuriazione di Barcino, una scacchiera che formava la trama urbana della città. Barcino era stata fondata da Augusto verso l’anno 10 a.C. , come colonia con un centro amministrativo e culturale che gestiva un territorio piuttosto ampio e del quale rimangono diverse testimonianze, una su tutte i resti del tempio di Augusto con quelle suggestive colonne ora conservate all’interno della sede del ‘Centre Excursionista de Catalunya’ e noto nel secolo XIº col nome di Miraculum.
Le fondazioni romane in territorio catalano, con Tarraco (l’attuale Tarragona) come epicentro, sorsero in parte grazie all’instaurarsi dell’impero e al periodo di pace che l’Hispania visse sotto Augusto, l’imperatore che successe a Cesare e di cui quest’anno si celebrano i duemila anni dalla morte. A Roma si è già iniziato l’autunno scorso a celebrarne la figura, con incontri, convegni, uno spettacolo virtuale al Foro d’Augusto e una grande mostra alle Scuderie del Quirinale, tutti eventi che evocano il carisma e il peso che Augusto ebbe nel mondo romano. Un mondo di cui anche noi siamo eredi e che ha lasciato tracce che perdurano e ricompaiono, nonostante la difficoltà nell’isolarle e identificarle in una città vivace e in continua trasformazione com’è Barcellona. È un piacere e un lusso vivere in un luogo dove la storia ci circonda, dove le pietre si accumulano una sopra l’altra assieme a secoli di vita e dove le forme artistiche di ieri riemergono per ricordarci chi eravamo un tempo e chi siamo oggi.