Espriu

Salvador Espriu
cat

Crits i diàlegs de les cotitzacions de la taronja

- Caputxines petitones. A cinquanta.
- Taronges blanques, rodones. A setanta.
- Sanguines, de gra de plata,
una oferta ben barata. A seixanta.
- Del Xúquer, de la cadena,
per al nen, per a la nena.
Els seus preus, a convenir
amb repòs, sense renyir.
- Sucrenyes, de bergamota.
Hi perdo, no faig patota.
Clementines, mandarines
de pells primes, llises, fines.
- De l’agre-dolç, de regal.
- No deuen valer ni un ral.
- Empeltades de magrana:
us destvetllaran la gana.
- Servidor. Qui paga, mana.

- A vessar, les de rebuig.
- No me’n quedo cap. - I fuig!
Com bades, quin fals enuig
tan sol pel nom! Para esment:
són de màxim rendiment.


(De: Salvador Espriu, D’una vella i encerclada terra / VI. Llum i brillantor de València).

Text: Salvador Espriu.
Foto: Arancione, Barcellona ©CAPgazette
Feb 2014