Les_Canuts_Lyon









Foto: Lyon, Saône
Bistanclaque-pan, Les canuts, Lyon. 2
ita

Bis: spingi il pedale con il piede. Tan: il battente si solleva. Claque: la navetta scorre e colpisce il bordo. Pan: il pettine batte l'ultima trama. Bistanclaque-pan, così la parlata lionese definiva il telaio: le bistanclaque-pan. E canut era l'operaio tessile, forse proprio in quanto manovratore della canette, o navette che naviga sul telaio.

Il quartiere della Croix-Rousse di Lione conserva ancora un Boulevard des Canuts, una Maison des Canuts, un Mur de Canuts, una statua di un uomo e una donna che cantano Le Chant des Canuts, come e prima di Yves Montand. La gastronomia sfoggia inoltre un piatto, la Cervelle du Canut, a base di formaggio condito da erbe, sale, olio, pepe, aceto e scalogno.

Il Mur des Canuts è più famoso, anche se con i canuts c'entra e non c'entra. È un grande dipinto murale a trompe-l'oeil che rappresenta la vita di un intero rione: artigiani, passanti, cani, gatti e piccioni, una ragazza seduta su un gradino studia un quaderno di appunti, un anziano si affaccia a guardare la strada, vasi di fiori sui davanzali, finestre, ringhiere, lampioni, persino due pappagalli, una bambina che gioca con una trottola, i panni stesi, la banca, un chiosco, un teatrino, una gru, una macchina, l'ingegnere e il capocantiere, il supermercato, i ballerini, l'orto urbano, la cabina del telefono, la signora in sedia a rotelle sul balcone...

Non sappiamo se adesso ci siano ancora canuts in servizio a Lione. Qualche vecchio canut in pensione c'è di certo, qualcuno che si atteggia a canut anche, nei bar.
Gli altri se ne sono andati in Cina.

(La storia dei quartieri industriali europei si somiglia e ripete, di città in città; magari cambiano le specialità, i prodotti: qui stoffa, lì meccanica, qui formaggio, lì sardine).
Bistanclaque-pan, Les canuts, Lyon. 2
cat

Bis: empeny el pedal amb el peu. Tan: el batent s'aixeca. Claque: la llançadora llisca i xoca contra la vora. Pan: el batent tanca l'última trama. Bistanclaque-pan, així la parla lionesa definia el teler: le bistanclaque-pan. I canut era l'obrer tèxtil, potser en la seva qualitat de manipulador de la canette, o navette, o canilla de la llançadora que navega al teler.

El barri de la Croix-Rousse de Lió encara guarda un Boulevard des Canuts, una Maison des Canuts, un Mur de Canuts, una estàtua d'un home i una dona que canten Le Chant des Canuts, abans que ho fes Yves Montand. La gastronomia conté a més un plat típic, la Cervelle du Canut, fet de formatge amanit amb herbes, sal, oli, pebre, vinagre i escalunya.

El Mur des Canuts és més famós, però amb els canuts té a veure només en part. És un gran trompe-l'oeil que representa la vida de tot un barri: artesans, transeünts, gossos, gats i coloms, una noia asseguda en un esglaó estudia una llibreta d'apunts, un ancià treu el cap al carrer, testos de flors en els ampits, finestres, baranes, fanals, inclusos dos lloros, una nena que juga amb una baldufa, la roba estesa, el banc, un xiringuito, un guinyol, una grua, un cotxe, l'enginyer i el cap d'obra, el supermercat, els ballarins, l'hort urbà, la cabina del telèfon, la senyora en cadira de rodes al balcó...

No sabem si encara hi ha canuts en servei a Lió. Segurament algun vell canut jubilat existeix, i als bars, d'altres fan posat de canut.
La resta se'n va anar a la Xina.

(La història dels barris industrials europeus s'assembla i repeteix, de ciutat en ciutat, potser canvien les especialitats, els productes: aquí tèxtil, allà mecànica, aquí formatge, allà sardines).
Bistanclaque-pan, Les canuts, Lyon. 2
esp

Bis: empuja el pedal con el pie. Tan: el batiente se levanta. Claque: la lanzadera se desliza y choca contra el borde. Pan: el batiente cierra la última trama. Bistanclaque-pan, así el habla lionesa definía el telar: le bistanclaque-pan. Y canut era el obrero textil, quizás en su calidad de manipulador de la canette, o navette, o canilla de la lanzadera que navega en el telar.

El barrio de la Croix-Rousse de Lyon aún conserva un Boulevard des Canuts, una Maison des Canuts, un Mur de Canuts, una estatua de un hombre y una mujer que cantan Le Chant des Canuts, antes que lo hiciera Yves Montand. La gastronomía nos ofrece además un plato típico, la Cervelle du Canut, a base de queso aliñado con hierbas, sal, aceite, pimienta, vinagre y chalota.

El Mur des Canuts es más famoso, pero con los canuts tiene que ver sólo en parte. Es un gran trampantojo que representa la vida de todo un barrio: artesanos, transeúntes, perros, gatos y palomas, una chica sentada en un peldaño estudia una libreta de apuntes, un anciano se asoma a la calle, macetas de flores en los alféizares, ventanas, barandillas, farolas, inclusos dos loros, una niña que juega con una peonza, la ropa tendida, el banco, un chiringuito, un guiñol, una grúa, un coche, el ingeniero y el jefe de obra, el supermercado, los bailarines, el huerto urbano, la cabina del teléfono, la señora en silla de ruedas en el balcón...

No sabemos si aún hay canuts en servicio en Lyon. Seguramente existe algún viejo canut jubilado, y otros van de canut en los bares.
Los demás se fueron a China.

(La historia de los barrios industriales europeos se parece y repite, de ciudad en ciudad; a lo mejor cambian las especialidades, los productos: aquí textil, allí mecánica, aquí queso, allí sardinas).
Text & Foto: Lino Graz / Trad cat & esp: Sara Delgado/Paolo Gravela ©CapGazette / Jun 2014